Una sentència de l’Audiència Provincial de Barcelona ha determinat que, davant l’impagament dels terminis d’un préstec de finançament per a l’adquisició d’un automòbil, vulnera l’equilibri entre les parts cobrar interessos remuneratoris en cas de venciment anticipat del préstec, en relació als terminis que encara no han vençut.
És a dir, que no hi ha dret a percebre “interessos remuneratoris” per a l’atorgament d’uns terminis que la financera escurça deliberadament amb la resolució anticipada del contracte, doncs es tracta d’una clàusula penal que es solapa amb la pròpia indemnització per danys i perjudicis que té dret a cobrar la financera en forma d’interessos de demora.
Pel que fa al supòsit de fet, la demanda té origen en la oposició a un procediment monitori de reclamació de quantitat. Després de la inicial oposició, l’actor va presentar demanda de judici ordinari, en la qual relatava que havia subscrit amb la demanda un contracte de finançament a comprador de béns mobles (vehicle). Segons la reclamació continguda a la demanda, la demandada havia impagat les 6 quotes compreses entre el 5 de gener i el 5 de juny del 2005, reclamant-li la quantitat de 1982,16 € per les 6 quotes impagades, 14.205,48 € per les 43 quotes pendents de vèncer, 310,85 € en concepte d’interessos moratoris i 147,28 € per les despeses de devolució dels rebuts. En suma la quantitat de 16.645,77 € de la qual descomptà la quantitat de 500 € abonats per la demandada el dia 5 d’octubre del 2005, és a dir, amb posterioritat a la presentació del procés monitori.
La demandada es va oposar i va argumentar que no se li eren exigibles els interessos de les quotes donades per vençudes anticipadament, que els interessos de demora eren abusius i que no es justificaven les despeses de devolució. Mitjançant demanda reconvencional va sol·licitar la nul·litat de la clàusula 7à. del contracte, que permetia exigir els interessos no vençuts per al cas de venciment anticipat i de la clàusula relativa als interessos, demanant també la moderació de les clàusules penals. La sentència recorreguda, de data 31 d’octubre del 2007, va estimar íntegrament la demanda i va desestimar la reconvenció.
En contra, l’Audiència Provincial de Barcelona ha considerat abusiu el cobrament d’interessos remuneratoris en cas de venciment anticipat i ha reduït el deute a 13.763,26 €.
Podeu consultar aquí el text de la sentència. Agraïm a la companya Belen Nuñez la remissió d’aquesta resolució, com a artífex de la mateixa.
