Una sentència anul·la una sanció de 300.000 euros de l’Agència Espanyola de Protecció de Dades a Metrovacesa per cedir el telèfon mòbil d’un client a la Caixa d’Estalvis del Mediterrani. El Tribunal entén que no és una infracció continuada. Una promotora immobiliària que cedeix el telèfon mòbil d’un client a una caixa d’estalvis no comet una infracció de protecció de dades continuada i, per tant, no pot ser sancionada. Així ho entén el Tribunal Suprem (TS) en una sentència que anul·la una sanció de l’Agència Espanyola de Protecció de Dades (AEPD) a Metrovacesa de 300.000 euros, que va confirmar posteriorment l’Audiència Nacional.
La sentència, de la qual és ponent Luis María Díez-Picazo, és pionera ja que estableix la doctrina de la infracció continuada en el camp de la protecció de dades. Aquest concepte és habitual en l’àmbit penal, per exemple. És una de les molt escasses ocasions que l’Alt Tribunal admet un recurs contra una sentència de l’Audiència Nacional que ratifica una sanció de la AEPD. I, a més, l’anul·la.
Els fets fan referència a un ciutadà que va rebre trucades al seu telèfon mòbil de la Caixa d’Estalvis del Mediterrani (CAM) sense que ell els hi hagués facilitat el seu número. Li oferien serveis relacionats amb la compra d’un immoble construït per Metrovacesa. El denunciant havia subscrit amb aquesta promotora dos contractes. En ambdós la CAM figurava com avalista de Metrovacesa. Així mateix, estava acreditat que ni la CAM ni Metrovacesa tenien en els seus fitxers automatitzats la dada del mòbil del denunciant. Però en la documentació de Metrovacesa estava el citat telèfon, en concret, manuscrit en la capçalera d’un dels contractes. A més, el número constava en la relació de compradors d’un dels immobles que va lliurar la CAM associats a les dades del ciutadà.
La caixa reconeix que va trucar al telèfon mòbil del denunciant i li va oferir productes hipotecaris, i el va visitar. Basant-se en aquests fets, la AEPD va sancionar la CAM per una infracció de l’article 6 de la Llei Orgànica de Protecció de Dades (LOPD), que consisteix en tractament de dades sense consentiment de l’afectat, i a Metrovacesa per una infracció de l’article 11 de la LOPD, que es refereix a la cessió de dades personals a un tercer. El Suprem, en qualsevol cas, recorda que està acreditat que el número del mòbil va ser apuntat a mà al contracte i que la CAM va tenir accés a aquesta dada en la seva condició d’avalista i que el citat telèfon no figurava en els fitxers automatitzats de Metrovacesa ni de la CAM, pel que el coneixement del número per part de la Caixa va provenir de l’apunt manuscrit per Metrovacesa. Per la seva banda, la sentència de l’Audiència Nacional va entendre que sí existia infracció continuada “mentre es mantinguin els efectes lesius de la infracció”.
L’Alt Tribunal també destaca que la cessió de dades personals a un tercer, que sanciona l’article 11 de la LOPD, és la possibilitat que Metrovacesa va donar a la CAM de veure l’apunt a mà del número de telèfon mòbil del recurrent. Això va poder passar en el moment de celebració dels contractes. Segons el Suprem, aquest fet no pot ser caracteritzat com una infracció continuada de l’article 11 de la LOPD, “fonamentalment perquè no hi ha pluralitat d’accions”. I, destaca l’Alt Tribunal, “sense pluralitat d’accions no hi cap parlar d’infracció continuada”. En aquesta línia, la sentència recorda l’article 74 del Codi Penal, que regula el delicte continuat, “que la seva precisa definició és traslladable a l’àmbit del dret administratiu sancionador”. El citat article estableix que “el que en l’execució d’un pla preconcebut o aprofitant idèntica ocasió, realitzi una pluralitat d’accions o omissions que ofenguin a un o diversos subjectes i infringeixin el mateix precepte penal o preceptes d’igual o semblant naturalesa, serà castigat, com autor d’un delicte o falta continuats, amb la pena assenyalada per la infracció més greu, que s’imposarà en la seva meitat superior”.
Finalment, el Suprem recalca que “la infracció continuada exigeix una pluralitat d’accions il·lícites de naturalesa semblant” i conclou que “res d’això es dóna en el present cas, sinó simplement la posada en coneixement d’un tercer de la dada personal. Això va ocórrer en un moment determinat del temps. Que aquesta acció pogués tenir conseqüències lesives en un moment posterior no la converteix en una infracció continuada”.
