El company Jaume López Arboledas, col·laborador habitual de la nostra publicació, ha abordat al nostre degà al seu despatx de la nostra seu central per comentar l’actualitat col·legial i professional amb el principal responsable de l’ICASBD. Veiem seguidament el resultat:
-Quina valoració realitza de la gestió, fins a data d´avui, de la Junta de Govern?
La valoració que faig és molt satisfactòria. La veritat és que estic molt content amb el meu equip de govern i de treball, ja que tots son companys molt implicats en la seva tasca i uns col·laboradors incansables que m’ajuden moltíssim a encarrilar en la bona direcció la nostra estimada institució col·legial i, com no, en la representació i defensa dels interessos i sensibilitats dels col·legiats i col·legiades de l’ICASBD. Tampoc hem d’oblidar la gran contribució i implicació dels membres de les nostres comissions de treball així com del personal de l’ICASBD, sense els quals és obvi que no funcionaria de cap de les maneres.
-Quina opinió li mereix la situació actual de l´Administració de Justícia a Sabadell? Quina anàlisi en fa?
Crec que la Justícia és la gran oblidada de la política i considero que ja ha arribat el moment que ocupi el lloc que li pertany com un dels pilars fonamentals del nostre Estat de Dret. És necessari canviar radicalment les arcàiques estructures que encara subsisteixen en alguns indrets i fer una clara aposta per la implantació definitiva de l’expedient judicial electrònic, fent realitat la tramitació electrònica integral dels procediments d’una forma homogeneïtzada. A banda d’això, i pel que afecta als nostres partits de Sabadell i Cerdanyola del Vallés, haig de dir que tenim un “mal endèmic”, com és la mobilitat i interinitat dels jutges i el poc arrelament que tenen, ja que han constatat una sobresaturació de feina i treball que els desanima a continuar en aquestes destinacions, doncs se sobrepassa amb escreix la ratio d’assumptes que tenen entrada als jutjats per nombre d’habitants. Respecte a Sabadell també cal afegir que l’actual edifici judicial, si bé va ser un dels primers a renovar-se a Catalunya, actualment la seva funcionalitat ha quedat desbordada pel nombre d’unitats judicials, havent-se produït una dispersió de jutjats, per la qual cosa és necessari i vital obtenir un nou edifici judicial per encabir-los.
-Què en pensa de la forma de fer de l´advocacia sabadellenca durant el seus anys d´exercici professional?
El nostre col·legi defensa, regula i representa els interessos i necessitats de tots els col·legiats, i un servidor, com a degà, m’identifico amb les sensibilitats dels mateixos, tant siguin de Sabadell com de Cerdanyola del Vallés o d’altres poblacions dins de la nostra demarcació territorial. Haig de dir que tinc un alt concepte de la professionalitat i responsabilitat dels nostres col·legiats i col·legiades, ja que considero que som capdavanters en els serveis jurídics que prestem i que estem preparats per afrontar les demandes dels nostres clients més que mai, doncs gaudim d’una important cultura de l’esforç que ens ha fet formar-nos sòlidament. Prova d’això ho constitueix l’interès i l’alta acollida de tota l’oferta formativa del nostre Col·legi per part dels col·legiats i col·legiades i que la demanda de serveis jurídics per part dels clients de fora del nostre ámbit territorial sigui en l’actualitat residual.
-Quines són les Relacions amb altres col·lectius professionals (actuals Convenis de col·laboració amb Bancs, APIS, etc.)? Són satisfactòries?
Des de la Junta de Govern hem tingut un interès especial en la negociació i signatura de convenis amb diferents entitats com ara Ajuntaments, Diputació, entitats creditícies i de serveis, fins al punt que, per exemple, hem anat a visitar tots els alcaldes i alcaldesses de la demarcació per intercanviar opinions i necessitats en aquest aspecte. Crec que el resultat ha estat i continua essent satisfactori per a totes les parts, ja que hem obtingut la firma de diversos convenis de col·laboració amb entitats públiques a les quals s’està prestant un servei d’alta qualitat per part dels nostres professionals i, d’altra banda, aquests últims poden gaudir i tenir accés també a tot un conjunt de productes o serveis diversos, crediticis, bancaris o professionals, en unes condicions avantatjoses.
-Quin és el balanç de l´Escola de Pràctica Jurídica que vostè fa fins avui?
El balanç és clarament positiu, no en termes econòmics (obviament) sinò en termes de qualitat del servei formatiu que ofereix la nostra Escola. En aquest balanç han contribuït, sense cap mena de dubte: el seu disseny, la seva estructura, la preparació i diversitat del professorat, la implicació dels col·laboradors externs (en especial, dels companys i companyes que porten a terme les tutories de les pràctiques professionals), així com l’interès de l’alumnat, juntament amb la gran dedicació del seu director i responsable, en Xavi Felip Arroyo. No hem d’oblidar que l’any vinent la nostra EPPA haurà assolit la fita dels 20 anys d’existència.
-Quines són les problemàtiques, segons vostè, pròpies del Torn d´Ofici (retard pagament, supressió del mateix plantejat per l´Administració…)?
La supressió del servei mai s’ha plantejat part de l’actual equip de govern de la Generalitat de Catalunya, precissament perquè és la propia Constitució i la Llei d’assistència jurídica gratuïta 1/1996, les que obliguen l’Administració a donar aquest servei amb la col·laboració en la seva gestió dels col·legis d’advocats. Si la pregunta ve referida a un intent de privatització del servei, també hem de dir que en l’actualitat no hi ha ningú que ho plantegi, com sí que va pasar fa uns anys amb el famós “Llibre Verd” de la Justícia. En referència a la situació actual del servei del Torn d’Ofici, hem de dir que des del nostre Col·legi, especialment per part dels companys i companyes adscrits al TOAD, s’ofereix un servei de qualitat, garantint en tots els casos el dret fonamental de defensa de les persones desfavorides econòmicament. Fins i tot aquests companys i companyes ho fan d’una forma abnegada i sabent que mai rebran una remuneració pels seus serveis professionals equiparable a la dels honoraris privats, ja que són plenament conscients que presten un servei públic fonamental. Però, si a sobre se’ls hi retallen les seves percepcions -encara més- com ha succeït amb la recent Resolució en aquest sentit dictada pel Departament de Justícia i, a més més, les remuneracions no es liquiden amb la puntualitat deguda (creant moltes vegades incerteses en el seu pagament), és lògic i normal que es produeixi un desencís per part dels nostres professionals, que mai els ha fet trencar, però, la seva ferma voluntat de defensa i de servei al ciutadà.
-Quina valoració li mereixen algunes decisions judicials més rellevants: la prescripció per RC a Catalunya i la dació en pagament (entrega pis per extinguir prèstec hipotecari)?
En relació amb la prescripció extintiva de les accions previstes al nostre Codi civil català, soc del parer que són aplicables en qualsevol dels casos dins del nostre territori, amb independència de si l’acció en concret està prevista o no al nostre ordenament jurídic català, és a dir, encara que se sustenti en la legislació del Codi civil espanyol, compartint plenament el raonament de la darrera sentència sobre la matèria dictada pel nostre TSJC en un assumpte d’un contracte d’execució d’obres, el criteri de la qual crec perfectament assimilable al de la RC a Catalunya.
Quan a la dació en pagament com a via per extingir el deute, crec que si be fóra desitjable, manca una clara voluntat d’endegar un important canvi legislatiu en aquest sentit. Des del CICAC vam elevar unes propostes per intentar que l’adjudicació per l’executant de l’immoble en seu de la subhasta judicial es fes, com a mínim, pel 80% del valor de taxació del bé, però finalment hem aconseguit que el canvi legislatiu preveiés que sigui pel 60%, és a dir, un 10% superior al de l’anterior regulació.
-Com li agradaria que participessin els col·legiats amb el col·legi o quina actitud li agradari que tinguessin vers aquest?
Crec que la participació activa dels col·legiats en la nostra institució és molt important per al bon desenvolupament de l’activitat corporativa i l’optimització dels serveis que presta als seus col·legiats. No hem d’oblidar mai que és aquesta obligació i vocació constant de servei vers els seus membres, juntament amb les funcions públiques que la llei ens reserva a favor del ciutadà, la raó de ser i el tret que identifica un Col·legi professional com el nostre. Per això, esdevé necessari i del tot punt positiu que hi hagi el major grau de participació i sinèrgia possible entre la corporació i els lletrats i lletrades que l’integren, a tots els nivells, ja que això només pot derivar en que la vocació de treball i l’esforç per prestar el millor servei que abans esmentava, sigui realment percebut i arribi d’una manera efectiva i eficient a tot el col·lectiu.
-A “Última Instància” publiquem noticies també relacionades amb l´àmbit artístic i cultural. Aprofitant aquesta circunstància i sabent que ha composat i editat el cd “Orient and Occident Project”, ens pot parlar sobre la seva vessant musical així com les seves influències artístiques i musicals? Val a dir que un advocat-músic és una “rara avis”. També en aquest sentit ha musicat el conte “Bobúo”; ens pot parlar del mateix?
La meva afició a la música em va sorgir de molt jove i sempre l’he tinguda latent fins que fa uns anys vaig decidir dedicar-m’hi d’una manera activa i seriosa. “Música para Bobúo” és el meu segon treball discogràfic, després de “Orient & Occident Project” (2009). Cal dir que aquests treballs musicals es caracteritzen per integrar-se dins d´un àmbit musical on les innovacions tecnològiques són essencials: seqüenciadors, sintetitzadors i equips informàtics i de so. Aquests elements són les matèries primeres a partir de les qual es desenvolupa la meva tasca musical.
Tanmateix, les influències artístiques d’aquests primers treballs provenen principalment d’autors com ara Kitaro, Yanni, Vangelis, etc. Per altra banda, també m’han influenciat molt en una altra vessant musical meva que encara no ha vist la llum, músics com ara Barry White i Isaac Hayes, entre d´altres.
En relació amb el meu segon treball, “Música para Bobúo”, és un complement del conte infantil “Bobúo” escrit per l’ Emanuela Carmenatti, companya advocada de Girona, amb gràfics de Dani Torrent i editat per editorial “Tirant Lo Blanc”. La finalitat d´aquest conte és transmetre la tasca dels advocats i la resta d’operadors jurídics als més petits amb un llenguatge asequible per a la seva edat.
La nostra colaboració es va iniciar després de presentar el meu primer projecte, “OOP”. En aquell moment, després d´escoltar-lo, la Emanuela va mostrar interès pel meu treball musical i, explicant-me el seu projecte, vàrem decidir iniciar una proposta junts, materialitzada en aquest conte infantil.
El nom del conte és el terme pel qual es coneix el bosc on es desenvolupa l´acció. La música introduïda té per objectiu ambientar les escenes i els personatges. El conte està dividit en quatre capítols, assimilables a les quatre estacions, on la tasca de l´advocat, “Abóbuo”, es mostra com una persona mediadora i conciliadora, i no com a “pleitejador”.
===============================
