Benvolguts/des companys/es,
El Parlament català està debatent aquests dies sobre el projecte de Llei d’accés a l’assistencia sanitària de cobertura pública a càrrec del Servei Català de la Salut.
El text, que va ser publicat el passat 3 de març en el Butlletí Oficial del Parlament de Catalunya, representa la universalització de l’assistència sanitària per a aquells col·lectius de professionals liberals -com els advocats- que mai n’han gaudit, ja que reconeix com a titulars d’aquest dret a l’assistència sanitària pública a tots els ciutadans empadronats a qualsevol dels municipis de Catalunya i que no tinguin accés a l’assistència sanitària de cobertura pública a càrrec d’una altra entitat diferent del CatSalut.
Si fem un amica de memòria, recordarem com arquitectes, procuradors, advocats… no tan sols no hem disposat mai de la targeta sanitària individual, sinó que fins a la dècada dels 90, ni tan sols podíem estar afiliats al sistema de Seguretat Social i ens havíem d’inscriure obligatòriament en sistemes de previsió social alternatius que, posteriorment, han esdevingut optatius.
Aquest històric greuge comparatiu xoca amb el principi d’universalització de l’assistència sanitària, refermat per la llei 16/2003, que es materialitza en un dret de TOTS els ciutadans, com a titulars del dret a la salut i l’atenció sanitària, incloent-hi els professionals liberals. Un dret que ha estat defensat i reclamat des de fa molt de temps i que, sota aquesta premisa d’universalització, ha estat finalment escoltat per la Conselleria de Salut, qui l’estiu passat va fer un gest importantíssim en firmar amb el Consell de l’Advocacia Catalana un conveni pel qual s’iniciava aquesta experiència pilot amb els advocats/des catalans/es.
Aquesta primera fase, que s’ha de consolidar en breu amb l’aprovació de l’esmentat projecte de llei, ha suposat un esforç important per als representants de l’advocacia catalana i per als propis col·legis, que han hagut d’impulsar, dirigir i gestionar l’emissió del gran nombre de targetes del CatSalut sol·licitades per molts companys i companyes.
Ens trobem, doncs, davant d’un projecte legislatiu històric per al col·lectiu, i més concretament, per a l’advocacia catalana -pionera en el reconeixement d’un dret que a la resta de l’Estat encara no s’ha materialitzat- i que ha de permetre soterrar per sempre mai situacions com les que han hagut de patir fins ara alguns companys/es lletrats/des que, de baixa en l’exercici i amb una pensió sovint poc generosa, es veien obligats a abonar de la seva butxaca el cost d’una assistència sanitària pública a la qual ara podran acudir de ple dret… com qualsevol altre ciutadà o ciutadana.
La Junta de Govern
