Les reclamacions contra els acomiadaments disciplinaris són competència dels jutges socials i no pas dels mercantils, ja que aquest tipus d’acomiadament no es pot identificar amb l’extinció col·lectiva dels contractes de treball.
Així ho ha resolt la sala social del Tribunal Superior de Justícia de Galícia en una recent sentència, de 29 de gener del 2010.
El magistrat ponent, Ron Bateguis, aprofita la resolució per recordar que l’actual redacció de la Llei concursal produeix una bicefàlia sobre les competències dels jutjats en relació a l’extinció dels contractes: d’una banda, les competències de caràcter col·lectiu s’atribuïxen al jutge del concurs (en la via mercantil), mentre que les individuals ho fan sobre els jutges socials (amb excepció dels acomiadaments voluntaris per manca de pagament o retards continuats en l’abonament del salari pactat), sense que la competència del jutjat mercantil s’hagi d’estendre als acomiadaments que es puguin executar per l’empresari o per l’administració concursal.
No obstant això, la sentència entén que s’ha de tenir en compte que si en el procés d’execució de la sentència que dicti el jutge social es veuen afectats béns o drets de contingut patrimonial del concursat, serà competència del jutge del concurs.
També afirma que, de la mateixa manera, en el procés en la via social es podrà citar a termini l’administració concursal en el cas que es consideri necessari.
La sentència, doncs, fonamenta les seves conclusions en l’article 8 de la Llei 22/2003, concursal, en consonància amb el que disposa l’art. 64.1 de la mateixa norma, que declara competents els jutges del mercantil de manera exclusiva i excloent en matèria d’accions socials “que tinguin per objecte l’extinció, modificació o suspensió col·lectives dels contractes de treball”. Aquesta competència, d’acord amb la redacció de l’article 64.10 de la llei, estén a les accions individuals interposades a l’empara del previst en l’article 50.1.b) de l’Estatut dels Treballadors, que “tindran la consideració d’extincions de caràcter col·lectiu a l’efecte de la seva tramitació davant del jutge del concurs”.
Segons la sentència, “si l’objecte del present litigi resulta ser l’acomiadament disciplinari del demandant, en sol·licitar a la demanda que es declari la seva improcedència, el que s’ha de determinar és justament això: si cap declarar o no la improcedència de l’hipotètic acomiadament del treballador demandant, sense que el fet de la declaració del concurs ni la sol·licitud d’extinció dels contractes de treball puguin influir en la determinació del jutge competent per conèixer de l’acció d’acomiadament disciplinari, havent de quedar sotmesa la seva determinació d’acord amb el que estableixen els arts. 8 i 64 de la Llei concursal”.
(Font: El Economista)
