“BUFI AQUÍ…”
Us reproduïm alguns fragments de l’obra “Bufi aquí. Aventures i desventures d’un mosso d’esquadra de trànsit”, d’en Santi Fornell, en la qual ha recopilat algunes de les anècdotes més hilarants que ha viscut en els seus 10 anys a la divisió de trànsit de la policia catalana.
– Què ha vist fer a la gent que dóna positiu en el primer test de alcoholèmia per rebaixar la taxa?
De tot. He vist a gent posar-se a fer gimnàstica, a menjar herba. Un conductor va arribar a beure anticongelant del cotxe. Tots et responen el mateix: “M’han dit que això funciona”. Uns altres es tiren elixirs bucals pensant que els baixarà el nivell quan aquest producte duu alcohol i els acaba pujant la taxa.
– O sigui, que millor m’oblido de mastegar grans de cafè?
Això ni puja ni baixa. Jo no sé d’on surten aquestes remors. El que sí és cert és que l’alcohol afecta de manera diferent cada persona. Per això, aquesta pregunta de fins a quant es pot beure per no donar positiu, no té resposta.
– Sembla que aquests controls donen molt de joc.
Jo he vist, fins i tot, practicar sexe. Va ser a la sortida d’una Festa Major i vam aturar uns pares que viatjaven amb la seva filla. El pare va donar positiu i, en l’estona que esperava per fer-se la segona prova, la noia va conèixer un noi que també estava parat per alcoholèmia. De sobte, vam perdre de vista els joves. Al cap d’una estona vaig demanar el meu company que anés a buscar el noi perquè signés la denúncia. Poc després, va tornar i em va comentar que el jove no podia venir perquè en aquest moment ell i la noia estaven fent l’amor. Però el fort és que el noi i la noia feien l’amor en un cotxe que estava encarat al dels pares.
– I una vegada que es confirma el positiu, què acostuma a passar?
Alguns t’intenten comprar. Una vegada vaig aturar una parella en una furgoneta i el conductor va donar positiu. L’home va cridar la dona i li va dir: “Fes-li a aquest senyor el que et demani i ens oblidem de la multa, d’acord, agent?”. Uns altres t’oferixen diners i molts, cada cop més, es posen tibants. Després venen les excuses. Un em va dir que acabava de sortir de l’hospital i que, per això, potser donaria positiu. Molts diuen: “Jo no volia beure, però m’hi han obligat”. Un, altre que va donar una taxa de 0,80, em va comentar que no ho entenia, que tan sols havia begut una cervesa. El millor va ser un que em va dir: “Jo mai he conduït begut, sempre he begut abans de conduir”.
– Qui era l’home esponja?
Vam aturar una parella i l’home va donar positiu. Tot anava bé fins que ell ens va preguntar si teníem aigua, que es moria de sed. I no en teníem. En aquest moment, el tipus es va llançar a un toll enorma que havia al costat de la carretera i, de genolls, va començar a beure l’aigua. Ho vam haver de treure a ròssec i en l’hospital va caldre fer-li una lavativa.
– Hi ha respostes desconcertants?
I tant. Una vegada, en un control veiem que s’hi acostava un tipus amb una moto que, a set graus sota zero, anava vermell com un tomàquet i no duia més roba que una camisa oberta fins al pit. El vam aturar i va donar positiu. Quan li vam demanar el permís de conduir i ens va respondre que ell feia molts anys que conduïa, que ja era prou gran i que no necessitava el permís de ningú.
– Carai amb la resposta !
Al·lucinàvem. Quan li demanem l’assegurança de la moto, ens va contestar que com hi havia de tenir amb el car que és una assegurança. Quan l’immobilitzem la moto, ens pregunta com torna a casa. Ens vam oferir a demanar-li un taxi, però quan li vam dir que l’havia de pagar ell, va comentar que preferia esperar que acabéssim el torn perquè nosaltres li portéssim a casa.
– A bastanta gent li sembla normal conduir sense tenir carnet.
Si. Un dia un em va dir: “Jo per què vull carnet, si ja me’l deixa el meu pare?”, com si estiguéssim parlant del carnet de la biblioteca.
– Els immigrants conduïxen de manera diferent?
Si. A cada país es condueix i es multa d’una manera i ells la importen. Uns t’asseguren que t’has equivocat amb la sanció, que primer es donen dos avisos i que després es multa. També em van fer molta gràcia una parella de sudamericans. Per explicar-li com funcionava l’alcohol·límetre, un li va dir a l’altre: “Bufa ben fort, com si llençessis una cerbatana”.
– Què ha de fer un agent davant d’una situació tan còmica?
Sempre t’has d’aguantar el riure. Duus un uniforme i representes una institució. No obstant això, en moltes ocasions t’has d’aguantar el plor o les ganes de cridar. El pitjor moment és quan cal comunicar-li a una persona que un ésser estimat ha mort. Ens fan cursos de comunicació de notícies dolentes. Res no serveix. Les cares dels morts se’t obliden. En canvi, recordo totes i cadascuna de les persones a les quals els he comunicat la mort d’un ésser proper.
