Toni Castells, va iniciar els seus estudis musicals de ben petit a l’Escola de Musica Joan Valls de Caldes de Montbui; instruments, solfeig i orquestra infantil, que l’han portat a desenvolupar-se professionalment com a músic. Després de 10 anys formant part del grup musical Herzia, En Toni va crear MOMO, un espectacle musical, on es combina la poesia, instruments de corda, una soprano, una guitarra elèctrica, electrònica, efectes visuals, …en defintiva, tal com diu la crítica, MOMO és “un espectacle innovador que fusiona la música clàssica i l’òpera amb la música electrònica, les arts visuals i la poesia.”
Les cantants Roberta Howett i Beth Rodergas, la “Beth” que tots coneixem, són part important de MOMO, així com la soprano Alina Furman i el Controversia Quartet.
Toni, estem molt agraïts de que dediquis uns minuts del teu temps a Última Instància.
> – Perquè et vas iniciar a les arts musicals, quins són els teus orígens?
Els meus orígens musicals comencen a l’Escola de Musica Joan Valls de Caldes de Montbui, on vaig començar a estudiar musica de ben petit. Allí vaig rebre quasi tota la meva formació musical i es gracies als professors de l’Escola, molts dels quals encara estan donant classes, que ara soc qui soc. Tinc molt bons records d’aquella època i recordo que també ens ho passàvem molt be…apart de les classes d’instrument i solfeig hi havia una orquestra juvenil que va ser instrumental en el meu desenvolupament com a music i com a persona. A l’orquestra s’aprèn a escoltar, que es la base de la musica al meu parer.
> – Quines són les teves influències musicals?
Les meves influencies musicals son molt variades. Com deia Louis Armstrong, nomes hi ha dos estils de musica: bona musica i mala musica, i penso que en cada estil hi ha musica bona i dolenta. Òbviament la musica clàssica que va ser una part molt important de la meva educació, però l’experiència realment interessant es quan comences a descobrir els estils populars de music com el pop, rock,…que poc a poc han anat conformant la banda sonora de la meva vida. Podria dir molts noms, la llista es innumerable de gent que han sigut font d’inspiració, però segur que me’n deixaria algun i no seria just.
> -Com descriuries MOMO?
Cosa molt definir l’estil particular de Momo, especialment en el show en directe on tenim un quartet de cordes, una soprano, una guitarra elèctrica, electrònica, visuals, poesia…es una barreja d’estils que reflexa la barreja que soc jo potser. No es intencional es tal i com em surt a mi, es el llenguatge que he après i que reflexa qui soc. Hi ha molts referents suposo, però suposo que tots funcionen a nivell del subconscient. Mai intento imitar algo quan escric, però inevitablement he crescut escoltant molta musica i les coses que ens agraden queden emmagatzemades a algun lloc al cervell i segurament durant el procés creatiu les influencies apareixen de forma natural.
> – Abans de MOMO, quins altres treballs has fet?
Abans de Momo vaig ser part del grup Herzia, format a Caldes de Montbui, amb el quan varem experimentar amb molts diferents estils al llarg de quasi be 10 anys. L’anima creativa del grup era el Ramon Sole, que va ser una influencia molt important per a mi en el desenvolupament com a music i persona. Varem treure un disc anomenat “Coses Que Passen” amb AZ Records el 1999 produït pel Jordi Armengol. Herzia va ser potser una de les millors escoles per a mi, juntament amb l’escola Joan Valls, ja que també era com una família. Conviure en un grup no es fàcil, igual que una família, i el fet que varem estar junts gairebé 10 anys es tot un èxit. Molts dels meus millors records son amb el grup, recordo que rèiem molt…i el fet de composar cançons fora de l’ambient clàssic era molt alliberador.
> – Com va sorgir la idea de realitzar el teu disc MOMO? Quins són els components del grup?
Momo va néixer de forma molt orgànica. L’any 2000 se’m va presentar l’oportunitat de treballar amb Jose Maria Cano a Londres en un dels seus projectes. El projecte tenia que durar en principi una setmana, però al final la nostra col·laboració es va allargar uns quants mesos. Poc a poc vaig descobrir una ciutat on em vaig trobar molt a gust, i per tant l’oportunitat de quedar-m’hi un temps era molt temptadora. A Londres tenia la mateixa necessitat d’escriure cançons i vaig començar de forma totalment espontània sense pensar on em portaria. Al mateix temps vaig començar a treballar al Royal College of Music i la influencia del mon clàssic va retornar per a mi. La fusió del mon pop que havia experimentat amb Herzia i el clàssic que formava part dels meus orígens i que tot just havia retrobat va ser instrumental en donar forma a Momo.
Momo col·labora amb un ampli grup de musics i artistes. Les cantants Roberta Howett i Beth Rodergas han estat part de Momo des del principi. La soprano Alina Furman i el Controvèrsia Quartet son col·laboracions mes noves. El Controvèrsia Quartet son el Joan Bosch (flauta), Eduard Herrero (violi), Marta Sedó (viola) i Mireia Quintana (cello). També hi ha una artista visual Islandesa que actualment col·labora amb nosaltres, la Maria Kjartansdottir. La poesia també es una part important de les actuacions de Momo, i per a cada actuació col·laborem amb poetes i rapsodes diferents.
> – Com va sorgir la teva relació (professional) amb la Beth?
A la Beth la vaig conèixer a traves del Jose Maria Cano a Londres just al moment en que Momo estava agafant forma. Es una cantant fantàstica, molt professional i una persona amb la que es molt fàcil treballar i col·laborar, es un encant. Tinc molta sort de tenir-la a la família de Momo.
> – I les altres cantants que intervenen en el teu disc?
A la Roberta la vaig conèixer a Londres a traves d’un amic comú i l’Alina a traves de la Beth a Barcelona.
> – Com va ser que sortissis al programa “Afers Exteriors” de Miquel Calzada (Mikimoto)?
El Benigne Rafart, creador del blog Quaderns del Pedraforca, va donar el meu nom la productora que estava preparant el programa. Ells creen una llista de molts possibles candidats i l’equip de pre-produccio va venir a Londres a conèixer i a entrevistar a tots els possibles candidats. Llavors ells trien els que creuen que poden anar millor amb el programa que tenen pensat fer. Va ser una experiència fantàstica per a mi, tot l’equip de producció del programa son extremadament encantadors i el Miquel Calçada un absolut ‘gentleman’, una gran persona i uns dels millors comunicadors que hem tingut a Catalunya. Estic molt agraït a l’equip d’”Afers Exteriors i penso que el programa que van crear va sortir molt rodo.
> – Faràs un concert a Sabadell el proper 17 de setembre; parla una mica del mateix.
El dia 17 de Setembre presentarem el nostre espectacle a Sabadell al nou Auditori Obra Social Caixa Sabadell en un espectacle que hem anomenat “Momo canta a Pere Quart”. Col·laboren l’Obra Social Caixa de Sabadell i esta organitzat per l’Associació Cultural Quatre Pins. La poesia es una part molt important dels nostres espectacles, i per exemple quan varem estrenar l’espectacle at Mercat de Musica Viva de Vic varem incorporar poesia del Miquel Marti i Pol, nascut a Roda de Ter. Aquesta vegada volíem adaptar l’espectacle a la ciutat de Sabadell i col·laborarem amb un poeta local, el Joan Serra, i homenatjarem el treball de Pere Quart, fill de Sabadell. Estem molt entusiasmats amb l’espectacle.
