El ministeri de Justícia dictaminarà anualment, després d’escoltar una comissió d’avaluació formada per Educació, l’Advocacia i les autonomies, en què consistiran els exercicis de l’examen d’accés.
El compte enrere perquè vegi la llum l’esperat i definitiu reglament de la Llei d’accés a les professions d’advocat i procurador dels tribunals es troba a la seva fase final – entrarà en vigor el 1 de novembre de 2011 -. No obstant això, ara més que mai hi ha seriosos dubtes que tot es resolgui en tan poc temps i amb l’aprovació de tots els operadors involucrats. El mes passat, en un fòrum de la Fundació per a la Investigació sobre el Dret i l’Empresa (FIDE), que va reunir a membres d’universitats, col·legis d’advocats, Consell General de l’Advocacia, Justícia i els principals bufets, van quedar en evidència els problemes que implica per a diversos sectors de la professió la controvèrsia sobre el futur reglament de la Llei.
Les discussions per aprovar un reglament definitiu van començar després que a l’octubre de 2006 s’aprovés un Reial decret que establia que per tal d’exercir com advocat, el llicenciat en Dret (ara graduat) ha de fer un postgrau, un període de pràctiques i una prova d’accés. La mesura no va agradar massa als operadors. L’advocacia, per mitjà del CGAE, va denunciar en un informe que l’esborrany preparat per Justícia ignorava els preceptes fonamentals de la reforma del grau universitari. Davant el debat que havia suscitat, el segon esborrany va establir alguns canvis, com en el punt que feia referència al lloc de realització de les pràctiques, que va passar a incloure a més dels bufets a d’altres institucions com jutjats o tribunals, Administracions Públiques, empreses o establiments policials i penitenciaris.
També el tercer esborrany va recollir algunes reivindicacions com ara donar més importància als aspectes de deontologia i ètica professional. Però si alguna cosa va ser veritablement criticada va ser l’examen tipus test de 100 preguntes, que va ser substituït en el segon esborrany per una prova denominada de resposta múltiple eliminatòria. En aquest sentit, el degà del Col·legi d’Advocats de Biscaia, Nazario Oleaga, en declaracions a Expansión, va assenyalar que una prova basada en un test no sembla raonable “quan el que s’exigeix a un advocat és que sigui capaç de raonar, deduir”.
En el citat fòrum de FIDE, l’assessor del ministre de Justícia, Daniel Entrena, va avançar que en l’últim esborrany no es detallarà tant el contingut explícit de la prova, sinó que s’establiran unes bases i serà una ordre ministerial conjunta de Justícia i Educació la qual fixi uns continguts mínims.
Fonts properes al Ministeri han afegit a que seran Justícia i Educació després d’escoltar a una comissió avaluadora formada pel consell de l’Advocacia (CGAE), el Consell Procuradors (CGPE) i les Comunitats Autònomes, els que dictaminin cada any en què consistiran els exercicis de la prova d’accés seguint les bases del reglament i de l’ordre ministerial. Respecte a aquesta última, les fonts apunten que els dos ministeris es reuniran abans amb els operadors, i sembla clar que la prova tipus test ja no serà el punt de partida per a la discussió de com serà l’exercici de la prova.
Els canvis han estat significatius però ningú sembla estar content al cent per cent amb un text que ja va per una quarta versió, que encara no ha sortit oficialment del Ministeri de Justícia. Alguns juristes han apuntat fins i tot que el millor seria donar-li mort al reglament abans que naixés i començar de zero.
